Author: Carla Lluís Ganella

Publisher:

Published: 2012

Total Pages: 231

ISBN-13:

L'expansió principal pel que fa al descobriment de variants genètiques associades amb malalties complexes s'ha dut a terme durant la última dècada. Aquesta expansió ha estat acompanyada, i d'alguna forma motivada, pel desig d'usar aquesta informació per millorar la capacitat de predicció d'aquelles malalties on hi és present un cert component familiar però en les que no es coneixien les variants que conferien un major risc de patir la malaltia, entre elles la cardiopatia isquèmica (CI). La present tesis doctoral està estructurada en dues línies d'investigació que avaluen el possible rol d'un gen candidat en la susceptibilitat de la CI i també avalua la millora en la capacitat de predicció d'un esdeveniment coronari de les eines usades habitualment en la pràctica clínica mitjançant la inclusió d'informació genètica. Més concretament, la primera línea d'investigació es centra en la contribució de la variació genètica en un dels gens més estudiats en relació amb CI: el gen que codifica pel receptor d'estrogens alfa (ESR1). En aquesta línea hem proveït un sòlid meta-anàlisis entre la variant més àmpliament estudiada d'aquest gen i risc coronari i també hem explorat el paper de la majoria de les variants comunes descrites en aquest gen i risc de CI. Mitjançant cap dels anàlisis hem trobat evidència d'associació entre les variants genètiques en aquest gen i el risc de CI. No obstant això, i encara que podem acceptar que les variants genètiques comunes d'aquest gen no estan associades amb esdeveniments coronaris, no podem descartar que altres tipus de variació en aquest gen (com per exemple variació epigenètica) pugui estar modificant la susceptibilitat a patir un esdeveniment coronari, ni tampoc que altres elements de la mateixa cadena de senyalització estiguin associats amb la malaltia. En la segona línea d'investigació, hem explorat el possible paper de les variants genètiques, obtingudes mitjançant estudis d'associació global del genoma (GWAS), en la millora de la capacitat de predicció a 10 anys dels esdeveniments coronaris, mitjançant la seva addició en les funcions de risc cardiovascular clàssiques. Hem seguit les recomanacions proposades per la American Heart Association per l'avaluació en la pràctica clínica de nous biomarcadors, i hem demostrat que, tot i que la magnitud de l'associació d'aquestes variants és modesta, hi ha una tendència cap a la millora de la capacitat de predicció de les funcions de risc.